En al meva obra he fet una reinterpretació de l’obra de Pablo Picasso la dona que plora, però intervenint amb el body art. Me pintat la cara simulant l’obra tenint hem comte els colors i les formes geomètriques per no perdre les propietats del cubisme, desprès he fet una fotografia que es mes característic del body art ja que la fotografia es contraposada al cubisme, ja que la fotografia únicament permet la visió des de un sol punt, seguin amb la idea he fet un retoc fotogràfic per força els trets de la cara a ser mes geomètrics i que la pintura es begui com una taca i els colors es fonguessin entre ells.