jueves, 14 de junio de 2012


SIGNIFICAT DEL TREBALL

Nosaltres en aquest treball volíem crear un obra de “Land Art” que protestes contra la contaminació del medi ambient i també de la contradicció de tot aquest món que cada dia anem creant, però d’una manera negativa, que ens acaba perjudicant i en un futur serà un problema molt més gran.

A mesura que va passant els anys, el nostre planeta cada vegada més pateix  canvis en la seva naturalesa, podem dir que cada vegada és més artificial. És a dir, construïm en llocs naturals, com fabriques que contaminen l’aire i la capa d’ozó. Les aigües dels rius contaminades pels residus de les fàbriques o de la pròpia gent. Els plàstics que són difícils de descompondre i que contaminen el sòl. Normalment anem amb cotxe quan podríem anar amb un transport públic. Això i moltes coses més són les perjudica’ns.

El petroli és una font d’on procedeixen gran part de tot allò que tenim a l’abast. Com les bosses de brossa que hem fet servir per poder realitzar el nostre treball. Embolicant aquesta gran bola, que representa el món, hem fet servir unes quantes bosses de plàstic, que ja són uns diners gastats en petroli i contaminant. A més hem d’afegir tots aquells colorants que fan servir per tenir més estètica qualsevol cosa.

Cada bossa de brossa representa un cert període de temps que anem contaminant. Un cop recobert la bola representa que acabarem explotant el nostre planeta.

OPINIÓ PERSONAL
Mi opinión sobre este trabajo, se basa en la crítica que llevamos a cabo contra los residuos desechados de las personas y de lo poco conscientes que somos de todo lo que desechamos en nuestra vida, creo que cada ciudadano tendría que ser mas responsable de sus propios desechos y reciclar. Pero consumir menos también es fundamental, para producir menos basura. También creo que los encargados en recogerla tendrían que ser más cuidadosos en la recogida de ellos y se tendría que invertir más en las maquinarias efectivas para la eliminación o la reciclación de ellos. Y con este trabajo hemos intentado trasmitir estos factores, un mundo que acabara obstruido por el dichoso y tan indispensable plástico. Nuria





martes, 12 de junio de 2012




En al meva obra he fet una reinterpretació de l’obra de Pablo Picasso la dona que plora, però intervenint amb el body art. Me pintat la cara simulant l’obra tenint hem comte els colors i les formes geomètriques per no perdre les propietats del cubisme, desprès he fet una fotografia que es mes característic del body art ja que la fotografia es contraposada al cubisme, ja que la fotografia únicament permet la visió des de un sol punt, seguin amb la idea he fet un retoc fotogràfic per força els trets de la cara a ser mes geomètrics i que la pintura es begui com una taca i els colors es fonguessin entre ells.